POSICIONAMENT DE LA SECTORIAL D’IGUALTAT I DRETS CIVILS DE CDC EN RELACIÓ AL TEMA DE LA PROSTITUCIÓ


Posar punt final a la situació actual de proliferació de prostitutes a les carreteres i els carrers del nostre país ha de ser una prioritat de l’agenda política. Tanmateix, aquest objectiu serà difícil d’assolir si no hi ha una coordinació absoluta entre els cossos de policia local de tots els municipis i el de la Generalitat, així com la inclusió del delicte per part del Poder Judicial, atesa la manca de tipificació penal d’aquesta activitat. Però, la manca de competències de la Generalitat de Catalunya en matèria penal fa inviable la completa resolució del problema.

La radiografia amb què ens trobem en aquests moments indica, per una banda, que les dones que es dediquen a la prostitució de manera privada estan en contra de la regulació, ja que no accediran a donar-se d’alta a la Seguretat Social com a prostitutes. Per un altre cantó, les dones que treballen en locals o a les carreteres procedeixen de la immigració. Cauen en mans de responsables de xarxes de prostitució i, en cas de regulació, acabarien igualment condemnades a treballar per aquests, en una mena de presó sense cap possibilitat de sortir-se’n, víctimes de violència i explotació sexual.

La tendència dels països avançats del nostre entorn europeu i d’aquells que havien optat per la regulació de la prostitució és la de modificar les lleis en vigor i endurir-les, en el sentit de perseguir els intermediaris, sancionar als “clients” i establir programes de rehabilitació obligats per a les dones prostitutes (sense l’amenaça de la repatriació, perquè en aquest cas tots es transformen en còmplices). Les estadístiques han constatat que la demanda sense traves incrementa l’oferta i que els països on l’activitat ha estat legalitzada (en el nostre és alegal) esdevenen paradisos per a les màfies, el proxenetisme i els tràfic de persones, que ara també està afectant nens i nenes adolescents.

La prostitució en l’àmbit privat i sense intermediaris, és a dir voluntària, incideix en la lliberta individual, per la qual cosa és quelcom que hem de respectar, tant si és exercida per dones com homes. Tanmateix, hem de constatar que en la prostitució masculina no hi ha intermediaris, ni proxenetisme, ni violència que obligui, fet que no sol passar en una gran majoria de dones i infants. L’exercici de la prostitució de les dones (no plenament voluntària) i dels adolescents obeeix en bona part al tràfic de persones i al proxenetisme o a l’extrema marginació de famílies o dones incapaces ja de decidir en plena llibertat, sotmeses a la pobresa, a la malaltia o a l’addicció d’estupefaents.

La regulació/legalització de la prostitució incrementa els nivells de violència contra dones i infants, fet sobradament demostrat en les estadístiques dels països que estan endegant canvis en aquesta matèria.